Biolay ha estat en boca de molts francesos des de la sortida del seu disc debut, Rose Kennedy, amb el qual va guanyar el prestigiós premi Victoire De La Musique al millor disc de 2002. “Vaig perdre el premi la mateixa nit, així que no hi penso”, confessa. “Era un disc conceptual sobre la família Kennedy, aproximant-me al mite Shakesperià que els envolta”. Francófils de tot el món el reconeixen com a productor i co-escriptor dels dos primers discos de Karen Ann, i per les creacions que ha escrit per a les llegendes de la cançó com Juliette Gréco, Françoise Hardy, Valérie Lagrange, Henri Salvador i Julien Clerc.
La Superbe és un disc molt cinematogràfic, és com un somni a manera de llargmetratge, amb personatges com Miss Catastrophe. “És l'estereotip de molta gent. Volia tenir el referent de la típica rossa d'una pel•lícula de Hitchcock. Per a mi, està demanant a crits estar en una pel•lícula”, comenta Biolay, que té una habilitat especial per a transportar a l'oïdor a llocs específics en les seves cançons. |
