Sara Baras
Sara Baras neix a Cadis i desarrotlla la seva formació artística a San Fernando, a l´escola de Concha Baras, la seva  mare i primera mestra de ball.

A la seva escola, aprèn a ballar i a muntar coreografies, mentre s´estrena als escenaris amb el grup de ball dirigit per Concha Baras, “Los Niños de la Tertulia”.

En aquesta època té l´honor de compartir escenari amb artistes com ara Camarón de la Isla i de comptar entre el públic amb Sa Majestat Doña Sofía.
Més endavant s´incorpora a la companyia de Manuel Morao que presenta l’espectacle “Esa Forma de Vivir” pels escenaris de Paris, Nova York i Japó, així com al pavelló d´Andalusia a la “Exposición Universal de Sevilla”.
Mentre continua la gira amb aquest espectacle, es presenta al concurs de televisió TVE “ Gente Jóven”, emportant-se el primer premi amb només 18 anys.

Molt aviat decideix completar la seva formació  i acudir a Madrid,  on imparteixen classes els que seran els seus Mestres; Ciro, Manolete, El Güito, Merche Esmeralda, Antonio Canales en flamenc, i Dania González en ballet.
A Madrid coneix a d’altres ballarins de la seva generació i al mateix temps, es converteix en la parella de ball de Joselito Fernández a “Rayo de Luna” de Paco Moyano,  de Paco Sánchez a “ Flamenco Fire”, de Merche Esmeralda a “Mujeres”, de Javier Barón a “Mira que flamenco” i del Güito a “Raíces flamencas”,  como ho havia estat de Joaquín Grillo i de Antonio El Pipa a “Esa Forma de Vivir” de Manuel Morao.

Treballa a la companyia de Paco Cepero per a l´espectacle “Festival Flamenco Gitano” i a la “Rancapino para Poniente” de la Bahia. És l´artista convidada a la companyia de Antonio Canales als espectacles Gitano, Torero, A Cuerda i Tacón, Raíz y Romancero Gitano.

Aquesta etapa com a primera figura de diverses companyies flamenques s’acaba  poc temps després de rodar el documental “Flamenco Women” de Mike Figgis, el director de Leaving Las Vegas.
Després de diverses actuacions en solitari, decideix muntar la seva pròpia companyia amb la que estrena al 1998 “Sensaciones”, on ofereix la seva versió de diferents visions del flamenc amb un cos de ball exclusivament femení.
Després d´una temporada a Barcelona i Madrid, el presenta al Sadler’s Wells de Londres i els “Encuentros Musicales” de Evian” dirigits per Mustislav Rostropovich.
Al mateix any, estrena “Cádiz-La Isla”, a la Bienal de Sevilla, un homenatge al flamenc gadità on participàren Cano Lobato, Rancapino, Mariana Cornejo, Moraíto Chico i la chirigota de “Los Borrachos” de José Luis García Cossío. Aquell mateix any, torna a ballar amb Antonio Canales amb motiu dels actes commemoratius del 98 a Cuba, al programa “La Huella de España”.

Al següent any, estrena “Sueños” un espectacle sinònim de llibertat formal que seguirà evolucionant al llarg dels anys i que molt aviat compta amb la presencia de José Serrano com a artista convidat. Sense exhaurir les possibilitats del recital, Sara Baras crea una obra amb argument al voltant de Juana La Loca, amb direcció de Luís Olmos, que s´estrena a la bienal de Flamenco de Sevilla al Setembre del 2000 i es

converteix en un èxit amb al voltant de 500 representacions, entre els dos mesos de temporada al Teatro Coliseum de Madrid i una extensa gira per França, Llatinoamèrica i Japó. Tanmateix, l’espectacle és guardonat amb tres premis Max.

Mentre balla Juana la Lola, idea i assaja ja el següent espectacle, “Mariana Pineda” que dirigeix Lluís Pascual i que compta amb la música original de Manolo Sanlúcar.
L´obra, creada sobre una idea de de Federico García Lorca, s´estrena al 2002 a la “Bienal de Flamenco de Sevilla” al “Teatro de la Maestranza”, tal i com va ocórrer amb l’anterior espectacle.

Després de cinc mesos de temporada a Madrid al “Teatro Calderón” i dues vegades 2 mesos a Barcelona, al “Teatro Victoria”, emprèn una gira per tal de dur a l’heroïna granadina a teatres de prestigi com ara el “Théâtre des Champs Elysées” de París, el “Piccolo Teatro” de Milán, el “Teatro Colón” de Bogotà, el “Teresa Carreño” de Caracas i a festivals de prestigi como el “Cervantino” de Guanajuato, el “Festival Internacional de Caracas”, continuant la gira per Canadà, Itàlia, Holanda, Bèlgica, Singapur i Hong Kong.

Vàries vegades guardonat, l’espectacle no esgota el interès del públic i l’atorga un reconeixement nacional i internacional, tant dins el món del flamenc com fora. Així ho testimoniem el “Premio Nacional de Danza” (2003) o la “Medalla de Oro de Andalucía”(2004). A més, l’espectacle “Mariana Pineda” ha estat grabat en DVD en directe al Teatro Calderón i editat per Sony Music.
Mentre tant, balla a concerts de Chavela Vargas a la casa natal de Federico García Lorca, a la”Huerta de San Vicente” a Granada, al “Teatro Falla” de Cadis, al Palau de la Música de Barcelona, a “La Alhóndiga” de Guanajuato, al “Festival de Teatro” de Bogotà i al “Luna Park” de Buenos Aires.

Participa a “Iberia” de Carlos Saura amb una coreografia pròpia (Albaicín) i una altre ideada per José Serrano (Astúries). La pel·lícula s’estrena al novembre del 2005.
Al 2005, continua  la gira de “Sueños de Europa” a Europa, Estats Units, Amèrica del Sud i Àsia. Roda un DVD sobre l’espectacle a Cadis durant les cinc representacions del “Teatro Falla” i realitza un llibre de fotografies , també anomenat “Sueños”, que recull les fotografies preses per Peter Müller durant la gira i les estampes coma referència al “Sueño del Quijote”

Amb l’estrena de l’espectacle Sabores al Théâtre des Champs-Elysées de Paris el 19 de desembre del 2005, tanca una trilogia de recitals que començà amb  “Sensaciones”. Des de la seva estrena, aquest espectacle ha recorregut amb sonor èxit de taquilla i públic els millors escenaris : fora d´Espanya, Palacio de Congresos del Kremlin de Moscú, Grand Concert Hall Oktiabrskiy de San Petersburgo, Teatro Sadler´s Wells de Londres, Teatro Ópera de Buenos Aires, Teatro Sucre de Quito, Teatro Municipal de Santiago de Chile, The Spoleto Festival USA en Charleston, Le Córum Opera Berilos. Festival Montpellier Danse, a Francia, The T. City Center, New York , The T. Lisner Auditorium, Washington , The Royce Hall, Los Angeles , The T. Zezerbach Hall, San Francisco i el Palacio de las Artes de Budapest. Va inaugurar el Auditorio Espai Prat del Roure a Andorra i el Gran Teatro de Shanghai.

A  Espanya: El festival del Milleni  de Barcelona, Teatro Villamarta de Jerez, Palacio de Festivales de Santander, Teatro Tivolli de Barcelona, Auditorium de Palma de Mallorca, Pabellón de Deportes XXiX Festival de Teatro del El Ejido, Las Murallas reales de Ceuta, el Festival Internacional de Música y Danza del Generalife a  Granada, La Plaza de Toros de la Malagueta, Málaga, las Ruinas de Lucentum, Yacimiento arqueológico El Tossal. La Albuferreta  , el Recinto de Jardines de Viveros de Valencia, el Teatro José María Pemán, Cádiz, el Parque de Santa Catalina Festival Internacional de Teatro y Danza de Las Palmas de Gran Canaria , la Plaza de toros de Estepota, la Temporada Clásicos 2006 de Segovia, La Lonja del Monasterio del Escorial, el Auditorio Municipal de San Javier, Murcia, el Teatro Calderón de Valladolid, el Teatro Nuevo Apolo de Madrid, el Palacio de Congresos de la Castellana, Madrid, el Auditórium de Colmenar Viejo, el Auditórium Víctor Villegas, Murcia, el Recinto Ferial de Arrecife, Lanzarote, el Teatro Cofre, Ferrol , el Ctro. Cultural Caixanova,  Vigo, el de Pontevedra y el de Ourense, el Teatro Manuel Falla de Cádiz, el Teatro Principal de Zaragoza, el Teatro Albéniz – Festival Flamenco de la Comunidad de Madrid, el Auditórium Baluarte de Pamplona, el Teatro del Kursaal, San Sebastián, el Teatro Arriaga, Bilbao, el Palacio de Deportes de la Comunidad de Madrid, el Auditórium del torreón de Pozuelo de Alarcón, el Auditórium Municipal de Vilagarcía de Arousa, Auditórium Gustavo Freire de Lugo, Palacio de la Ópera en A Coruña. El Teatro Buero Vallejo de Guadalajara, el Teatro Auditórium de Cuenca, el Teatro Palenque de Talavera de la Reina, Teatro Circo de Albacete, Auditorio Municipal de Puerto Llano, Teatro Quijano de Ciudad Real, Auditórium Municipal de Valdepeñas, Teatro de Rojas de Toledo. Gran Teatro de Manzanares en Ciudad Real. Teatro Municipal de Tomelloso i al Teatro Regio de Almansa.

Al 2006 i junt amb l’afamat tenor Josep Carreras dirigeix, coreografia i concep un espectacle on la lírica i la dansa s’uneixen en un homenatge als grans compositors espanyols  Manuel de Falla, Albéniz, Turina i García Lorca, que recorre la geografia nacional amb un èxit de públic sense precedents, incloent una destacada participació a la Copa América 2007.

Al setembre del 2007, estrena al incomparable marc del Liceu de Barcelona el tercer dels seus espectacles de línea argumental, basat en una altre dona d’enèrgica personalitat “Carmen”. La pròpia Sara dirigeix, coreografia i dissenya escenografia, il·luminació i part del vestuari juntament amb la dissenyadora Sybilla.
Musicalment, l’acompanya Joan Valent al front de l´orquestra  de la Acadèmia del El Liceu de Barcelona i José Carlos Gómez, on a més,  col·laboren Paco de Lucía, Javier Rubial i el violinista Ara Malikian.

A la seva reestrena, a tan sols tres mesos de l’èxit obtingut a Barcelona, “Carmen” puja a l´ escenari del “Teâtre des Champs Elysées” de Paris, on més de 40 mil persones avalen la qualitat d’aquest espectacle que actualment gira per tota Espanya i d’altres països.

Josep Carreras
Josep Carreras ocupa avui dia una posició privilegiada al món de la música.  Nascut a Barcelona, va cursar estudis a la seva ciutat natal. Inicia la seva carrera professional a l´any 1970 al Gran Teatre del Liceu am les obres de Nabucco i Lucrecia Borgia.

La seva meteòrica carrera musical, va possibilitar el que debutés des de molt jove als més grans i important Teatres i Festivals del món, com ara el “Teatro alla Scala” de Milà, el “Metropolitan Opera House” de Nova York, la “Ópera de San Francisco”, la “Staatsoper” de Viena, La “Royal Opera House” de Londres, La “Ópera de Munich”, La “Ópera de Chicago” i els festivals de Salzburgo, Aix a Provence, Edimburgo i Verona, entre d´altres.

Josep Carreras ha col·laborat amb els més prestigiosos directors d’orquestra, com ara: Herbert von Karajan (amb qui va mantenir una relació artística i personal de més de dotze anys i que va incloure actuacions a Salzburg, Berlín i Viena), Claudio Abbado, Riccardo Muti, Lorin Maazel, Riccardo Chailly, Colin Davis, Giuseppe Sinopoli, James Levine, Carlo Maria Giulini, Leonard Bernstein i Zubin Metha. A més de directors d’escena como ara: Franco Zeffirelli, Jean Pierre Ponnelle, Giorgio Strehler, Luigi Comencini i Harold Prince.

El seu repertori es compon de més de seixanta obres, entre les quals destaquen:  Andrea Chenier, La Bohème, Tosca, Werther, Don Carlo, Carmen, La Forza del Destino, I Pagliacci, L’Elisir d’Amore, Un Ballo in Maschera, etc. Josep Carreras ha protagonitzat vàries filmacions operístiques per a Televisió, Cinema i Vídeo.

Juntament amb l’activitat operística, cap destacar els freqüents recitals a sales tan prestigioses com el  “Carnegie Hall” i el “Avery Fisher Hall” de Nova York; el “Royal Festival Hall”, el “Barbican Hall” i el “Royal Albert Hall” de Londres; la “Salle Pleyel” de París, els” Musikverein” i Konzerthaus”  de Viena, la “Philharmonie” de Berlín, els “Suntory Hall” i  “NHK Hall” de Tokio, el “Grosses Festspielhaus” de Salzburg, la “Philharmonie” i el “Hercules Saal” de Munich, el “Palau de la Música de Barcelona”, el “Teatro Real de Madrid”, la “Accademia Santa Cecilia” de Roma, etc...
El seu extensíssim repertori en aquest camp, agrupa més de 600 títols dels més variats estils, abastant des de la música barroca fins a la contemporània.

La seva extensa discografia inclou més de 150 gravacions entre les que destaquen 50 òperes completes, oratoris, recitals clàssics i també de música popular. Ha rebut nombrosos discs d’or i de platí al voltant del món.

Tanmateix, ha estat condecorat amb nombrosos premis i distincions, nacionals i internacionals, incloent el “Gran Premio del Disco” de la “Academia de París”, el “Premio Luigi Illica”, el “Premio Grammy” 1991 i el “Premio Sir Lawrence Olivier” per la seva interpretació de “Stiffelio” a la “Royal Opera House Covent Garden”. És “Kammersänger” de la “Staatsoper” de Viena així com Membre d´ honor Vitalici d´aquest mateix Teatre,  Membre d´ Honor de la “Royal Academy of Music” de Londres, ha rebut la Medalla d´Or del “Spanish Institute de Nueva York”, la Medalla d´Or de la Ciutat de Viena, la Medalla d´ Or de Belles Arts atorgada per Sa Majestat el Rei
d’Espanya, la Medalla d´ Or de la Ciutat de Barcelona, la Medalla d´Or de la Generalitat de

Catalunya i el Premi “Príncipe de Asturias” 1991. Ha rebut el premi “Albert Schweitzer Music Award” 1996 i és President d´Honor de la “London Arts Orchestra”.

És “Commandeur de l’Ordre des Arts et des Lettres” i  “Chevalier dans l’Ordre de la Légion d’Honneur de la République Française”, “Gran Croce di Cavaliere” i “Grande Ufficiale della Reppublica Italiana”, Medalla d´ Honor de Baviera, “ Gran Orden del Mérito de la República de Austria”, “Cruz de Comendador de la Orden al Mérito de la República de Polonia”, “Comendador de la Medalla de Sahametrei del Gobierno Real de Camboya” i Embaixador de Bona Voluntat de la UNESCO.

Al 2004 va rebre la “Cruz de Oro del Orden Civil de la Solidaridad Social” entregada per Sa Majestat la Reina, Doña Sofía, el “Orden Nacional Steaua Romaniei” (Etoile de la Roumanie) de Rumania en grau de Gran Oficial i la Gran Creu del “Orden del Mérito de la República Federal de Alemania”. Ha rebut la distinció de “Doctor Honoris Causa “per la Universitat de Barcelona”, per les Universitats de Loughborough i Sheffield (Gran Bretanya),  per la “Universidad Mendeleyev” de Moscú (Rússia), per la “Universidad de Camerino” (Itàlia), per la “Universidad Napier” d´  Edimburg (Escòcia), per la “Universidad Rutgers” (Estats Units), per la “Universidad Miguel Hernández”  d’Elx, per la “Universidad de Coimbra” (Portugal), per la “Universidad de Música de Bucarest” (Romania), per la “Universidad de Marburg” (Alemanya) i recentment,  per la “Universidad de Pécs” (Hungría).

Al 1992 va assumir la Direcció Musical dels memorables Jocs Olímpics celebrats a Barcelona.
Són llegendaris ja els concerts de “Los 3 Tenores” oferts per Josep Carreras i els seus col·legues Plácido Domingo i Luciano Pavarotti, seguits per milions d’espectadors de tots els continents, creant un impacte sense precedent al món de la lírica.

Des del 1988 i juntament amb les seves activitats professionals, presideix amb extrema dedicació i entusiasme, la “Fundació Internacional Josep Carreres per a la Lluita contra la Leucemia”, establerta a Barcelona i amb seus als Estats Units, Suïssa i Alemanya. Aquest Fundació actualment és, sens dubte, una de les seves més importants prioritats.

Amunt