RAIMON comença a cantar en públic a València, al 1961, al mateix temps que neix a Barcelona el moviment de la "Nova Cançó", al qual aporta, amb les seves cançons i amb la seva forma de cantar, un estil personal i discrepant, absolutament original sigui respecte a aquest moviment sigui respecte al panorama musical espanyol de moda en aquella època.

Es llicencia en Història a la Universitat de València i canta per primera vegada a Barcelona al Fòrum Vergés l'any 1962. La seva música, les seves paraules, la seva manera de cantar van produir gran sorpresa en l'ambient artístic dels primers anys seixanta: AL VENT, la seva primera cançó, publicada en disc pocs mesos després, va obtenir un èxit immediat a tota Espanya.

La història dels concerts de Raimon constitueix una mena d'autobiografia col·lectiva, des dels recitals en plena dictadura antifranquista fins ara.
Exemples rellevants d'aquesta autobiografia col·lectiva són els recitals a  l'Institut Químic de Sarrià (1966), el seu debut en solitari al Palau de la Música Catalana (1967), el concert a la Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Madrid (1968), el recital al Palau d'Esports de Barcelona mentre el dictador agonitza i amb la presència entre el públic d'una gran part de la classe política antifranquista i clandestina (octubre 1968), l'únic recital autoritzat dels quatre que estaven programats al "Pabellón de Deportes del Real Madrid" (febrer 1976).
Aquest mateix any i durant quatre dies, Raimon canta en el Palau d’Esports de Barcelona i en el camp de futbol del Levante a València.
Tots aquests recitals han superat l'àmbit dels amants de la música i de la cançó per a convertir-se en un fenomen social.
El 23 d'abril de 1993 en el Palau Sant Jordi de Barcelona, sota el títol de "Raimon 30 anys d'Al Vent" Raimon reuneix més de 20.000 espectadors. A l'escenari, amb Raimon, els seus amics Pete Seeger & Tao Rodriguez Seeger, Michel Portal, Paco Ibáñez, els japonesos de Warabi-za, Luís Cilia, Ovidi Montllor, Joan Manuel Serrat, Mikel Laboa, Banda La Lira Ampostina, Coral Sant Jordi, Daniel Viglietti, Luis Cilia, Michel Portal, Quico Pi de la Serra.

1997 Estadi d'Anoeta de San Sebastián, Raimon canta amb l'Orquestra Simfònica de Euskadi y l'Orfeó Donostiarra. Aquest mateix any participa a la Plaça de Las Ventas de Madrid en un acte de repulsa per l'assassinat de Miguel Ángel Blanco; acte de solidaritat amb les víctimes d'ETA, en el qual es xiulat mentre canta El País Basc.

2000 Coincidint amb la publicació de  La Nova Integral 2000 Raimon fa set recitals en el Palau de la Música Catalana de Barcelona amb gran èxit de crítica i de públic.

2002 juny (21,22 i 23) canta a Madrid al Teatro Albeniz. Els mitjans de difusió parlen d'ell com d'una figura mítica en el panorama de la cançó d'autor i el públic de Madrid respon amb entusiasme. Els dies 12 i 13 de juliol canta al Festival d'Almagro en el Corral de Comedias interpretant "Clasicos Valencianos de la Literatura Catalana, siglos XV y XVI".
Els dies 17,18,19 i 20 d'octubre del mateix any presenta l'espectacle  "Clàssics i no" a Barcelona a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya.  Una setmana abans de començar els recitals no queden entrades a la venda i  la crítica és unànime quan afirma que es tracta d'uns recitals d'alta qualitat artística.

2003 maig (28,29,30) i juny (1) presenta l’espectacle “Raimon canta Espriu” a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure.
L’espectacle mereix una vegada més els elogis de la crítica especialitzada i la resposta massiva d’un públic que omple de gom a gom la sala gran del Teatre Lliure.
D'aquestes dues experiències queda l'enregistrament en directe de dos CD:  “Clàssics i no” i “Raimon - Salvador Espriu, Poesia Cantada”.
2004 febrer (13)  a l’Auditori de Barcelona i dins del cicle "Visions", Raimon tornarà a cantar tots els poemes de Salvador Espriu que ha musicat fins ara. Entre d’altres, la crítica de El País diu: “ Hace un año, Raimon regresó a Salvador Espriu recuperando todos los poemas suyos que había cantado a lo largo de las últimas cuatro décadas. Un espectáculo magnífico convertido después en un disco también magnífico. Ahora lo ha recuperado prácticamente sin modificaciones, también magnífico. Y debería recuperarlo el próximo año y el siguiente y seguir con él mientras las fuerzas aguanten, porque dejarlo de lado sería imperdonable ya que no anda nuestra cultura contemporánea tan sobrada de perqueñas joyas como ésta.”

2006 gener (26,27,28,29) i febrer (2,3,4) Raimon presenta al Teatre Nacional de Catalunya una proposta absolutament original en el camp de la música.
Acompanyat per nou músics i sota la direcció de Francesc Burrull Raimon ha ofert cada dia un repertori diferent repassant tota la seva carrera. Els concerts : Raimon, lletra i música; Salvador Espriu-Raimon; Ausiàs March i altres poetes dels segles XIV, XV I XVI  i Raimon Antològic han tingut gran ressò en tots els mitjans de difusió i han tornat a
posar de relleu la seva gran capacitat de convocatòria. La Sala Gran del Teatre s’omplia cada dia d’un públic que acabava aplaudint de peu dret el cantant.
Al mes de maig Raimon torna a cantar a Madrid al Teatro Albeniz.
El 13 de juny del mateix any, Raimon  canta per quarta volta a l’Olympia de París  per celebrar els 40 anys del primer recital (juny 1966). Aquest últim concert té una gran repercussió en els mitjans de comunicació: premsa, ràdio i televisió, tan a França com a Espanya.
El número 58 de la revista francesa Chorus especialitzada en música i cançó li ha dedicat un extens reportatge de nou pàgines firmat per el reconegut crític Marc Legras.
Al setembre de 2006 es publica un pack de 2 CD : el recital en directe  de l’any 1966 inèdit a  Espanya perquè prohibit per la censura franquista i el recital en directe de l’any 2006.

2008. Raimon torna a cantar al mes maig a la Universitat Complutense de Madrid en un concert que. Aquest concert celebrava els quaranta anys del mític recital del maig de 1968 a la Facultat d’Econòmiques de Madrid.
I aquest juny, en ocasió de la devolució del Castell de Montjuïc a la ciutat de Barcelona, ha cantat davant de  milers de persones en un acte carregat d’emoció, retransmés en directe per TV3.

Raimon proposa al públic del Palau de la Música Catalana un recital antològic que va des d’-Al vent- escrita en 1959, passant per cançons tan conegudes com -Diguem no-, -Jo vinc d’un silenci-, -Veles e vents-, -Com un puny-,  fins -A l’estiu quan son les nou- escrita en el 2008.  En aquest recital Raimon obre un ventall molt acurat de cançons que mostren en profunditat la trajectòria d’un cantant excepcional que ha aconseguit un alt nivell artístic sense cap renúncia al compromís social.

RAIMON HA CANTAT A :

ALEMANYA : 1966, 1967, 1969, 1976, 1983
ARGENTINA : 1971, 1972
BÈLGICA : 1965, 1967, 1978
CUBA : 1967, 1968
EE.UU. : 1966, 1970, 1983, 1984, 1995
FRANÇA : 1964, 1966, 1967, 1968, 1969, 1970, 1972, 1973, 1974, 1975, 1977, 1978, 1979, 1980, 1982, 1988, 2006
GRAN BRETANYA : 1997
HOLANDA : 1967, 1976, 1980
ITÀLIA : 1967, 1971, 1974, 2005
JAPÓ : 1977, 1992
LUXEMBURG . 1998, 2005
MÈXIC : 1967, 1974, 1979
PORTUGAL : 1998
RUMANIA : 1975
RUSIA : 2006
SUÈCIA :  1975
SUÏSSA . 1966, 1967, 1972, 1986
VENEÇUELA : 1969
XILE : 1971, 1989
URUGAY: 1971

PREMIS

• Revelación de la Crítica Española, Madrid -Barcelona 1963
• Festival del Mediterraneo, Barcelona 1963
• Gran Prix Francis Carco, Académie Française du Disque, Paris 1967
• Long Play de Oro, Madrid 1976
• Ciutat de Barcelona, Barcelona 1982
• Fundació Jaume I, Barcelona 1987
• Cartelera Turia  : Contribución Musical, València 1993
• Palmarés des Palmarés  :  Integral Raimon, Nouvelle Académie du Disque, Paris 1994
• A.C.I.C.  :  Millor Espectacle de l'any 1993, Barcelona 1994
• Premi Nacional de Música 1993, Generalitat de Catalunya 1994
• Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes, 1995
• Medalla d'Or, Generalitat de Catalunya 1997
• Premio Ondas, S.E.R., Barcelona 1997
• Premio de Honor de la Academia de las Artes y las Ciencias de la Música,

      Madrid 2007

• Primer premi Liberpress Cançó, Girona 2007

LLIBRES PUBLICATS

• Canzoni contro, Japadre Editore,1971, L' Aquila (pròleg : Giuseppe Tavani)
• Poemes i cançons, Editorial Ariel, 1973, Barcelona (pròleg : Manuel Sacristán)
• Poemas y Canciones, Editorial Ariel, 1976, Barcelona (pròleg : Manuel Sacristán)
• Les hores guanyades, Edicions 62, 1983, Barcelona
• D'aquest viure insistent, Editorial 3 i 4, 1986, València
• Les paraules del meu cant, Editorial Empúries, 1993, Barcelona (pròleg Joaquim Molas)

LLIBRES SOBRE RAIMON

• Joan Fuster, Raimon. Biografies Populars. Editorial Alcides S.A. Barcelona 1964
• Josep Pla, Raimon com a poeta. Retrats de passaport. Vol. XVII  Obra Completa Edicions Destino Barcelona, 1970.
• Joan Oliver, Encontre amb Raimon. Tros de paper. Ariel Barcelona, 1970.
• Eduardo Galeano, Conversaciones con Raimon. Granica Editor Barcelona, 1977.
• Joan Fuster "Presentació" - Salvador Espriu "Raimon i les seves creacions poemàtiques" - Enric Gispert "La música de Raimon". Raimon. Totes Les Cançons. Belter Barcelona, 1981.
• Jaume Pomar Raimon. Ediciones Jucar. Madrid - Gijón, 1983.
• Joan Fuster Raimon. Edicions La Magrana Barcelona, 1988, (pròleg Josep M. Castellet).
• Josep Palomero Guia didàctica d'Ausiàs March i altres poetes (s. XV-XVI) musicats per Raimon. Editorial Laertes Barcelona, 1990.
• Antoni Batista  Raimon. La construcció d’un cant  Editorial La Magrana  Barcelona octubre 2005
• Antoni Batista Raimon . La construcción de un canto Editorial RBA Libros-S.A. Barcelona 2005

Amunt