Maria Dolores Pradera va néixer a Madrid un vint-i-nou d’agost. Durant la seva infància va viatjar amb freqüència a Xile, país on el seu pare hi tenia negocis. A la dècada dels anys quaranta va fer d’extra al cinema i, al cap de poc temps, va protagonitzar pel·lícules dramàtiques com Altar mayor o Inés de Castro. Al mateix temps va debutar al Teatro de la Comèdia amb obres de Jardiel Poncela.

Després d’actuar a Cabalgata fin de semana, de Bobby Deglané (Ràdio Madrid), es va presentar com a cantant a la boîte Alazan en el Passeig de la Castellana. També va protagonitzar diferents obres de teatre com el Don Juan Tenorio, Soledad de Miguel d’Unamuno o El jardín de los cerezos, totes aquestes representades als teatres Espanyol o Maria de Guerrero de Madrid, i a diversos teatres d’altres ciutats espanyoles, de França i Mèxic.

Després d’interpretar Maria Pineda de Federico Garcia Lorca al teatre Marquina, es va distanciar del teatre per concentrar-se en la cançó.

Tot i així va tornar al teatre Lara per interpretar a Candida de Bernard Shaw. També va posar veu i música als poemes de Fernando Pessoa en el XXV Festival de Teatre de Mèrida. Va rebre l’encomanda de l’Ordre d’Isabel la Catòlica “per la seva contribució a estrènyer lligams entre els països iberoamericans”. A més, posseeix el Premi Nacional de Teatre, la Medalla de les Belles Arts, el Premi Lara, la Medalla d’Or de Madrid al mèrit artístic, la medalla al mèrit cultural i artístic de la Universitat Complutense.

Al llarg d’aquests anys ha enregistrat més de quaranta discs que contenen aproximadament fins a cinc-centes cançons. Per tot això, s’ha convertit en la gran dama de la música llatinoamericana. Cal esmentar a més que combina les seves interpretacions líriques amb les teatrals, tot i que s’ha concentrat sobretot en la cançó.

Segons el malaurat escriptor Manuel Vàzquez Montalbán, “Maria Dolores Pradera ha aconseguit exaltar la bellesa necessària i necessària d’una cançó tan popular com literària, precisament perquè és una cançó destinada a arribar al públic com una literatura vinculada a l’esperança de la memòria, la vida i la mort”.

En aquesta X edició del Festival del Mil·lenni, la Sra. Pradera tornarà a passejar la seva figura i la seva veu per l’escenari del Palau de la Música.

Tornarà a cantar els seus clàssics, d’altra banda sempre actuals, en un concert molt especial per Barcelona.