Les Raíces de los Balcanes d´on ell prové, la Cabeza en el siglo 21, el qual ell viu completament, la música de Goran Bregovic casa amb els sons d´una xaranga gitana amb polifonies búlgares tradicionals, aquelles d’una guitarra i percussió tradicional amb un curiós accent roquer…

Tot en contra de l’historial d´una orquestra de cordes “Endiablé” i son profunds d´un cor masculí, creant música que la nostra ànima reconeix instintivament i el cos rep amb un impuls irresistible per a ballar.

Nascut a Sarajevo, de mare sèrvia y pare croata. Després d´uns pocs anys (molt oc entusiastes) d´estudis musicals  al conservatori ( violí ), Goran forma el seu primer grup “El Botón Blanco” amb setze anys.

Compositor i guitarriste (vaig escollir la guitarra perquè els guitarristes sempre són els que tenen més èxit amb les noies), va admetre el seu amor pel rock´n roll.
“En aquells temps, el rock tenia un rol primordial a les nostres vides. Era l’única forma de poder fer sentir la nostra veu i d’expressar públicament el nostre descontent  sense arriscar-nos a anar a la presó o quelcom similar….”

Els estudis de filosofia i sociologia, l’hagueren dut, mot probablement a ser professor del Marxisme, si no hagués estat per l’èxit gegantí del seu primer disc.
Va seguir amb el seu grup “El Botón Blanco” quinze anys, marcats per gires  llarguíssimes i més tard, per sessions d’autògrafs en les que Goran semblava un autèntic ídol de joventut als països de l’est, fins que que es va cansar de tot allò.
A finals dels vuitanta, Bregovic es va prendre un temps de descans per tal de composar música per a “Los Tiempos del los Gitanos” de Kusturica i acomplir el seu somni de la infantesa; viure en una petita casa a la costa adriàtica.

La guerra va destruir aquest i molts altres somnis i Goran ha d’abandonar-ho tot, per a trobar l’exili a Paris.

Música per a pel·lícules:
Viniendo del mismo historial, la misma generación, los supervivientes de las misma experiencias, Goran BREGOVIC y Emir KUSTURICA formaren un tándem que no necessitava paraules per a comunicar.

Després de “Los Tiempos de los Gitanos” Goran tenia una ma lliure  per a composar una banda sonora original per a  “El sueño de Arizona”.

La música respon a les expectatives de la pel.lícula  - poètica, original i increíblement intensificadora.

Una de les coses més genials de les pel.lícules de Emir és que mostren la vida tal i com és; plena de forat, dubtes i fets inesperats. Aquest és el costat imperfecte i desorganitzat i  que jo volia preservar per damunt de totes les coses. Fins i tot, les cançons grabades amb Iggy són molt poc produides. Només hi és la seva veu I darrera, una orquesta gitana d´antigues, anteriors a la guerra, trompetes i banyes de vaca. És realment molt simple.

El que Goran no diu és que aquesta, és probablement una de les millors actuacions de Iggy als darrers anys.

Una altre cosa que no diu és que aquesta aparent senzillesa, pertany només als artistes de talent excepcional.

Patrice Chereau Rockeras li confià la música de “La Reina Margot”, Palme d’Or al Festival de Cinema de Cannes al 1994. G