Georges Moustaki segueix regalant valors, bons desitjos i millors paraules des de dalt dels escenaris als seus ja 73 anys. Instrumentista, autor, compositor, intèrpret i poeta, les seves obres han estat inspiració i la lletra en les boques de gent com Piaf, Reggiani, Barbara, Dalida, Montand o Salvador, entre d’altres. Georges Moustaki es mostrà com a intèrpret l’any 1969 amb Le Métèque (l’estranger), i al mateix moment composava pel cinema i li agradava alhora escriure, dibuixar o pintar. Va recórrer França i el planeta sencer (de vegades sobre la seva moto) per trobar-se amb amics, fer-ne de nous i cantar arreu la seva revolució permanent.

Un home senzill, natural, viu, divertit i picant de vegades, té una trajectòria que toca l’art en diverses manifestacions i que, pel que fa al musical, té un bagatge de 42 produccions entre treballs propis, col·laboracions, compilacions, música per a teatre i bandes sonores de pel·lícules

Al seu disc publicat el 2003 destaquen temes com Odeon, Le promeneur, Emma (cantant Emma Thompson), Petit testament, Gardez vous rêves, L’amant de secours, Petite âme soeur, Quand j’étais un voyou o Paris a le coeur tendre.  

Temes com Le repenti, l’esmentat L’amant de secours o Je m’en irai amb els quals Moustaki dibuixa inquietants autoretrats inspirats pel poeta René Char sonaran a l’escenari del Palau de la Música.

Per al seu álbum en 2003, Moustaki va rescatar els serveis de l’arranjador Jean-Claude Vannier, el mateix home que està darrere de l’àlbum Histoire de Melody Nelson i de molts temes de Claude Nougaro. En el seu treball al costat de Moustaki, Vannier ha assumit el paper de director d’una orquestra molt inusual on emanen fugues de flautes, descàrregues de violins i de cordes.

Després de 26 anys fent gires, tots els seus àlbums, els 10 llibres publicats i el reconeixement internacional al ser nomenat ambaixador de la Cultura de la Pau per la UNESCO, la figura de blanc de Moustaki segueix sent “la meva tendresa”, com va dir la cantant Barbara, o “un viatger de l’ànima” com apunten els articles de la premsa francesa  arran de la publicació de Vagabond.