Enrique Morente Cotelo va néixer a Granada el 1942, tot i que ha viscut des que era jove a Madrid. De les seves vivències amb amics com Pepe de la Matrona i Manolo de Huelva sorgiren les seves primeres experiències com a cantaor. Aquestes inclouen la il·lustració de conferències de José Blas Vega en els primers anys seixanta. L’any 1964, després d’una temporada acompanyant la parella de ball Gloria i Camborio, viatja a Nova York i a  Washington amb el ballet de Mairena i, l’any següent, la Càtedra de Flamencologia li atorga una Medalla d’Honor per la seva participació al Concurso Internacional de Arte Flamenco de Jerez que, en aquella ocasió, commemorava el centenari de D. Antonio Chacón. Intervé també a la IV Semana de Estudios Flamencos, celebrada a Màlaga.

Realitza diverses gires a partir de 1966, que el duen per tot Europa i Japó amb  companyies de ball.  Obté, el 1967, importants premis a Cartagena i Madrid i, posteriorment, inicia un període de tres anys d’actuacions al tablao La Zambra al costat de figures com Pericón de Cádiz i Juan Varea.  La seva carrera discogràfica s’inicia el 1968 amb una primera gravació i, poc temps després, és contractat per cantar als festivals més importants de flamenc.  L’any 1970 fou el primer cantaor que cantà al Ateneo de Madrid, acompanyat de Manolo Sanlúcar, en una conferència que donà Manuel Ríos Ruiz titulada En torno al cante Flamenco.  Cantà a les universitats de Granada i Madrid, incorporant al seu repertori lletres del poeta Miguel Hernández.  Viatjà a Brusel·les per cantar amb la guitarra de Manzanita.

La seva gira per Mèxic comença l’any 1971 i culmina amb la seva presentació a l’ Auditorio de la Universidad de las Américas i, en retornar a Espanya, guanya el Premio Nacional de Cante al certamen que organitza la Càtedra de Flamencologia.  Sota el títol  de Flamenco: Nueva Era, ofereix recitals als principals centres culturals de Madrid amb Manolo Sanlúcar.  A continuació, grava un disc en homenatge a Miguel Hernández i actua a la seu parisenca de la UNESCO.  L’any 1973 és testimoni del seu retorn a Nova York per realitzar concerts al Lincoln Centre i al Spanish Institute, i posteriorment, a Mèxic.

A partir d’aquest moment, de nou a Espanya, actua en peñas flamenques, al Café de Chinitas i, al 1975, a la Facultat de Medicina de Granada, al Teatro Benavente i al Teatro Monumental. Canta al Colegio Mayor San Juan Evangelista durant la II Semana de Andalucía el 1977 i, l’any següent, aconsegueix el Premio Nacional de Música Popular, atorgat pel Ministerio de Cultura, pel seu disc homenatge a D. Antonio Chacón.

L’any 1981 presenta el seu espectacle Andalucía alCentro Musical Piaff, de Granada, muntatge que es representa a diverses ciutats ( París inclosa ).  Aquest mateix any clausura el Festival de Primavera al Museo de Arte Contemporáneo de Madrid.  Tres anys més tard actua a la III Bienal de Flamenco de Sevilla i s’inaugura una peña flamenca, concretament a Oviedo, amb el seu nom.

Al 1986 participa al festival de Lo Ferro i a la II Cumbre Flamenca de Madrid.  Interpreta, juntament amb Juan Habichuela i la Orquesta Sinfónica de Madrid el concert Fantasía de Jondo composat per Antonio Robledo, tant al Teatro Real de Madrid com a la Mesquita de Córdoba el 1987.  És considerat el cantaor que ha esmerçat més dedicació a la renovació del cante, sense abandonar les seves característiques ortodoxes.  Ha adaptat a l’idioma flamenc obres d’ Hernández, García Lorca, los Machado i Almutamid, entre altres grans poetes. Entre les seves pròpies composicions, destaca el seu treball  per a la pel·lícula La Sabrina de José Luis Borau.

Provocà grans elogis per la seva atrevida col·laboració amb la gran figura del jazz, Max Roach, un concert que fusionava diferents cantes flamencs amb els sons avantguardistes de la seva orquestra de percussió M'Boom i que s’estrenà a la VII de Arte Flamenco de Sevilla, al Teatro Maestranza.  Actualment treballa en una altra proposta de fusió amb el cèlebre cantautor americà Leonard Cohen.

Guanyador del prestigiós Premio Nacional de Música el 1994, ha fundat el seu  propi segell discogràfic,‘Discos Pobreticos’. Ha realitzat importants col·laboracions amb Pilar Távora a la sèrie televisiva Cavilaciones, sobre el desenvolupament del flamenc dins del context de canvis sociològics que ha viscut el nostre país.  Va protagonitzar, també al 1994, el programa Los Jóvenes Flamencos, produït i emès per Canal Plus. El cineasta Carlos Saura immortalitzà una seguiriya de Morente, acompanyat per Juan Manuel Cañizares, a la pel·lícula recentment estrenada Flamenco.

Els principals crítics i flamencòlegs han coincidit en qualificar Enrique Morente  d’ innovador audaç, fidel investigador de tot allò tradicional, treballador  incansable en la revitalització del seu art i posseïdor de meravelloses facultats a l’hora d’assolir en el cante, l’harmonia idònia entre cap i cor.