L'any 1997 el grup Antònia Font enregistra una maqueta amb quatre temes. Cibernauta Joan, l'Univers és una festa, Rumba i Es xifon és un aparato, són els títols d'aquestes primeres cançons. Destaquen per unes lletres imaginatives i una adaptació lliure de diversos estils musicals. El primer concert és el mateix any als quintos de Bunyola. A partir d'aquí el grup comença a girar pels bars d'arreu de Mallorca fins la publicació del primer disc.

ANTÒNIA FONT
Antònia Font és també el títol d'aquest primer treball discogràfic on s'inclouen dos temes de la maqueta i dotze de nous. La temàtica general és la costant que definirà l'estil narratiu de la banda: astronautes, viatges fabulosos, móns ideals, paisatges mediterranis inventats i vida domèstica. L'elapé té la particularitat d'haver estat reeditat per Blau-Discmedi com una joia prematura del pop illenc després d'haver venut 4000 còpies i passar més d'un any exhaurit.

A RÚSSIA
A Rússia (disc català de l'any 2001 a Rne.4) és un treball on el grup es proposa fer un disc auster i directe. Les relacions humanes i les reflexions sobre el sentit de la vida són els temes que substitueixen en certa mesura els flirteigs amb el suprarrealisme de la primera època. Cal destacar la presentació en directe al Teatre Principal de Palma on la banda és consolida com a fenomen local. També és el disc amb el qual Antònia Font entra en contacte amb el públic i la crítica catalans.

ALEGRIA
El tercer disc és editat el 2002 amb el segell Drac de Virgin. Alegria, deu cançons curtes d'una clara vocació pop, rep el premi Puigporret (millor disc de l'any) que atorga la crítica musical catalana dins del Mercat de Música Viva de Vic (MMVV). També figura com a segon millor disc editat a Espanya en la llista que cada any confecciona la revista Rockdelux. Aquesta publicació també deixa en segon lloc el tema Dins aquest iglú en la llista de singles. La gira de presentació passa pel Festimad a Madrid, per València (plaça de bous), Saragossa, Oviedo, i Barcelona. En aquesta darrera ciutat destaquen les actuacions al Primaverasound i al "Primer festival galàctic d'ultramar i el pirineu" amb Sisa i Comelade dins del BAM 2002.

TAXI
El 2004 s'edita Taxi. Premi Altaveu '04, millor disc de pop al MMVV, millor disc de l'any per la revista Enderrock, millor disc de l'any a Rock'n'clàssic... El tema Astronauta rimador és triat com a millor single de l'any d'àmbit estatal per la revista GO i el disc repeteix com a segon en la llista de Rockdelux. El treball inclou un CD amb setze cançons, un curtmetratge i un llibret d'unes cinquanta pàgines amb un relat. La temàtica és plenament la ciència ficció on els turistes del futur viatgen en transbordadors espacials com ara ho fan en luxosos creuers.

BATISCAFO KATIUSCAS
En aquest disc, la creació de personatges i móns imaginaris, i la narració d’històries, deixa lloc a un viatge interior, espiritual. A l’anàlisi de la mateixa psicologia en què la bogeria, el desequilibri emocional és el tema principal que contagia totes les cançons, en major o menor mesura. Batiscafo Katiuscas és submergir-se en l’exploració dels mateixos límits, cap a les profunditats obscures dels sentiments, dels records... Un treball autobiogràfic, segons el mateix grup.
Musicalment, a Batiscafo Katiuscas deixen de banda altres tendències musicals (rumba, bossa nova, jazz, etc.) com ens tenien avesats als anteriors treballs. Ben al contrari, aquest disc suposa una tornada al pop més clàssic, amb una marcada nostàlgia de la música dels anys 80 que és, en definitiva, la banda sonora de les seves adolescències, i que recuperen i transformen sota les directrius dels seu propi llenguatge musical. Sonoritats dels primers ordinadors (commodore, spectrum, joysticks, sons electrònics de primera generació...), ritmes i arranjaments extrets dels racons dels seus records per bastir unes cançons plenes de matisos i contrastos: sensibles però directes, delicades però potents... Tot en la seva justa mesura.
Amb una producció acuradíssima i excel·lent i dotze temes deliciosos, Batiscafo Katiuscas és un disc de pop, i només pop en majúscules. Un disc èpic.

COSER I CANTAR
Per a Antònia Font tot és coser i cantar. I aquest tot inclou defensar en directe el que compta ja com un del àlbums més ambiciosos, atrevits i radicalment originals de la història de la música feta aquí: “Coser i cantar” (Blau-Discmedi, 07). En comptes de resumir la seva discografia amb el típic recopilatori nadalenc, Joan Miquel Oliver (guitarra), Pau Debon (veu), Pere Manel Debon (bateria), Joan Roca (baix) y Jaume Manresa (teclats) han tornat a fer gala del seu proverbial inconformisme revisant el millor del seu repertori en companyia de la Bratislava Symphony Orchestra. Amb uns cinquanta músics de corda i vent interpretant els arranjaments realitzats per a l’ocasió pel violoncel·lista i compositor contemporani Miquel Àngel Aguiló, el quintet mallorquí reconstrueix un total de vint temes en un doble CD+DVD que descobreix perspectives inèdites en el maridatge entre simfonisme i pop.

Una presència més que notable en la Lista Oficial de Ventas de Promusicae al llarg del període més competitiu de l’any suposa la consagració comercial d’un treball que també està rebent una calorosa acollida per part de la crítica. No és pas d’estranyar: en altre d’aquests reptes que acostumen a acceptar, Antònia Font se situa a les antípodes de la solemnitat, superant folgadament experiències similars a partir d’un concepte de producció –l’orquestra: un instrument més- gairebé revolucionari. Hi haurà qui emparenti “Vitamina Sol” amb el vessant reflexiu de The Divine Comedy; qui distingeixi en “Dins Aquest Iglú” el ressò del gran Sufjan Stevens i qui tracti de trobar en “Bamboo” un vincle amb la societat Van Dyke Parks-Joana Newsom. Temps perdut: com tota la seva obra anterior, “Coser i Cantar” articula un univers personal i intransferible que s’autoalimenta d’un inusual bagatge de referències indiscutiblement arrelat en la cultura pop.

Afortunadament, el seu món segueix sense ser d’aquest regne. I lluny de convencionalismes i fórmules, de pensaments únics i típics tòpics, de concessions i rutines, superen amb cada nou llançament les expectatives d’un públic que creix en progressió geomètrica. Si gràcies a “Antònia Font” (99) i “A Rússia” (01) es van convertir en el secret millor guardat de Mallorca, “Alegria” (02) va significar el desembarcament peninsular d’una tripulació que viatja en “Taxi” (02) cap a la nostàlgia del futur i, submergint-se en els sargassos de la condició humana -“Batiscafo Katiuscas” (06)-, s’instal·la definitivament a l’excel·lència. Un univers en contínua expansió, poesia i astronomia (raonable), deu anys de llum que, com a pas previ de la seva gira elèctrica d’estiu, Antònia Font celebra envoltant-se d’alguns dels millors instrumentistes de formació clàssica del país en la gira de presentació d’un “Grandes éxitos” com no n’hi ha dos. Doncs això: “Coser i cantar”.

Discografia:

• Antònia Font (1999)
• A Rússia (2001)
• Alegria (2002)
• Taxi (2004)
• Batiscafo Katiuscas (2006)
• Coser i cantar (2007)

Amunt