Salvatore Adamo neix l’any 1943 a Comiso (Sicília). Rep la influència de la lírica italiana i posteriorment participa en un concurs de marques de xocolata.

El 1960 aconsegueix, amb Si j'osais, que Ràdio Luxemburg faci la primera difusió d’aquesta cançó. Acte seguit treu dos singles en italià per a Philips Belgique, un disc en anglès i un altre en italià per a Polydor. Amb l’ajuda de Charles Aznavour, Salvatore comença a tenir els seus primers articles de premsa.  

El 1962 enregistra per a EMI En blue jeans et blouson d'cuir et laissons dire. Un any més tard tota Bèlgica descobreix el seu nou ídol amb Sans toi, ma mie.

Abans d’iniciar la seva carrera internacional, actua a l’estadi de Heysl (Brussel·les) en presència de la família reial belga. A continuació inicia una gira per Turquia, el Líban, el Canadà i Holanda.

El 1967, gràcies a la pel·lícula Les Arnaud , rep al MIDEM de Cannes el premi al disc més venut a França i Bèlgica en l’any anterior.

 A partir d’aleshores, Adamo inicia diferents gires pel Japó, Sudamèrica, Àfrica, els països de l’Est i Rússia.  

El 1983 Salvatore composa Les collines de Rabiah, inspirada en els esdeveniments del Líban. Vuit anys més tard rep la Creu de l’Orde de la Corona de Bèlgica i el 1993 és nomenat ambaixador d’Unicef.

Després de realitzar l’espectacle de gran èxit Adamo en sinfónico, celebra els seus 30 anys de carrera a Olímpia.

El 1998 treu un nou àlbum amb 14 noves cançons anomenat Regards, que anirà acompanyat  d’una gira de dos mesos a França i de 24 concerts a França, Bèlgica i Alemanya.

El seu següent treball surt a la venda el 20 de febrer de 2001 amb el nom de Par les temps qui courent  amb el que comença una altra gira per Bèlgica, el Quebec, Turquia, França i Alemanya.  

Un any més tard continua de gira per Hong Kong, el Japó, Xile, Moscou i, una altra vegada, França i Bèlgica; un any que finalitzarà també carregat amb el registre d’un nou CD.  

El 2003 Adamo pot celebrar els seus 40 anys de carrera musical amb un espectacular concert, agraint a tots aquells que han seguit el seu recorregut, el seu camí i la seva carrera.  

El 28 de maig de 2004, Salvatore es veu obligat a aturar la seva nova gira a causa d’una hemorràgia cerebral. Afortunadament es recupera i torna a pujar als escenaris després d’un any de descans forçós, al teatre de Mons el 4 de maig de 2005. Es pot dir que actualment ha recuperat totes les seves facultats quedant-ne únicament un mal record.  

Salvatore Adamo ha estat, és i serà una de les icones de la cançó romàntica.  

A Espanya es convertí en tot un ídol de masses que fascinà les  jovenetes amb les seves tendres cançons d’amor: Un mechón de tu cabello, Cae la nieve, Mis manos en tu cintura, Es mi vida.

Des dels grans teatres fins a les sales de ball han gaudit amb la senzillesa d’Adamo i els seus èxits, traduïts de forma universal.