Nana Mouskouri es troba entre les cantants femenines més populars dels darrers cinquanta anys al mateix temps que és un referent de la història de la música popular.

Va iniciar la seva carrera molt petita i es va establir amb la seva família a Atenes, on el seu pare treballava com a projector de cinema. Allà va començar l’amor de Nana per l’art i especialment per la música.

Al començar la Segona Guerra Mundial, Nana va continuar els seus estudis gràcies al suport del seu professor de música, quedant-se al conservatori fins el 1950. Després, va cantar a petits clubs nocturns on Harry Belafonte la va donar a conèixer més tard. També va formar part com a vocal del grup Els atenencs.

Des de 1959 cap endavant, van començar els triomfs per a Nana gràcies a les seves experiències en diversos gèneres musicals. Va guanyar dos premis de la cançó grega i el 1960 ho va fer al Festival de Canes per la banda sonora i la cançó Mai el diumenge. El 1961 va obtenir el Lleó d’Or de Berlín per la música del documental Grècia, terra de somnis. Des d’aquell moment arrenca la seva carrera musical a Alemanya. Aquell mateix any guanya el seu primer disc d’or per la cançó Weisse Rosen aus Athen (‘La rosa blanca d’Atenes’). El 1963 va representar a Luxemburg al Festival d’Eurovisió amb À force de prier.

Des de llavors, Nana es va convertir en una celebritat mundial, va guanyar premis i va gravar al voltant de 300 àlbums que durant la dècada dels 80 i els 90 van consolidar la seva carrera musical.

Als setanta anys, és una artista internacional que rep discs d’or des d’Europa fins a Austràlia (el 1974 va obtenir 19 discs d’or només en aquest darrer continent). A més de ser una assídua l’Olympia de París, França cantava al ritme de Mouskouri als anys que revifava la chanson francesa.

Convertida en una artista polifacètica i políglota, ha gravat innumerables cançons en grec, anglès, francès, espanyol, llatí, alemany, italià, hebreu, gaèlic o japonès, entre altres llengües. Ha estat admirada per tothom que l’ha sentida per la seva personalitat i el seu treball: ha arriscat traspassant estils i barrejant música popular, jazz, chanson, cançó alemanya, gospel o clàssica.

Nana és una dona compromesa amb el públic en el seu sentit més ampli. Dona activista que condemna la dictadura militar grega i va donar suport a la restitució de la democràcia fins a la seva restitució el 1974. A més, el seu amor pels nens la va dur a ser ambaixadora d’Unicef el 1993 i a representar a Grècia al Parlament Europeu el 1994. Tres anys més tard, el 1997, el llavors president de França, Jacques Chirac, la va condecorar amb l’ordre de Chevalier de la Legió d’Honor Francesa.

Però no sempre ha estat fàcil, una lesió la va apartar de la seva gira mundial programada per l’any 2000.

Nana Mouskouri ha treballat i col·laborat amb músics històrics a nivell mundial com ara Bob Dylan o Julio Iglesias. El juliol de l’any 2002, va ser la convidada d’honor a l’Stuttgart Jazz Festival, i el 2004 va celebrar el seu 70è aniversari amb concerts a Berlín i Atenes. Per finalitzar aquesta extensa i brillant carrera (més de 45 anys de professió, 100 concerts per any durant 30 anys, 300 discs d’or i 200 de platí i diamants arreu del món), Nana ha planejat una gira de comiat sota el títol Farewell World Tour que l’està duent per tot el món. Aquesta gira va començar el 2005 i arriba a Barcelona durant el IX

Festival del Mil·lenni. Aquesta serà, doncs, el seu espectacular comiat dels escenaris d’aquest país.