Barbara Hendricks www.barbarahendricks.com és una de les veus privilegiades de la lírica mundial amb el reconeixement d’un Premi Príncep d’Astúries. A cada concert ens enlluerna amb un apropament al món del jazz acompanyada pel Magnus Lindgren Quartet, guanyadors de molts premis com a millor grup de jazz. Junts interpreten obres d’Ellington, Gershwin o Porter, entre d’altres.

Barbara Hendricks va néixer a Stephens, prop d’Arkansas, als EUA, i es va graduar a la Juilliard School of Music de Nova York on va estudiar amb la mezzosoprano Jennie Tourel. Cal afegir que als vint anys ja s’havia graduat en Matemàtiques i Química a la Universitat de Nebraska.

El 1974 va debutar als EUA i a Europa. I des d’aquell inici al Town Hall de Nova York, és considerada com una de les principals i més actives artistes de la seva generació. Aquell mateix any també va anar a l’Òpera de San Francisco i al Festival de Glynderbourne, iniciant així una carrera que la va dur als principals escenaris d’òpera del món, com ara l’Òpera de París, el Metropolitan Opera, el Covent Garden o l’Scala. I a Berlín, Viena, Hamburg i Munic va debutar amb el paper de Susanna a Le nozze di Figaro, paper aquest que també va interpretar en les darreres versions que Karl Böhm va dirigir de l’obra.

Barbara Hendricks ha interpretat més de vint personatges operístics, dotze dels quals han estat enregistrats.

Va iniciar-se al món del jazz arran del Festival de Montreux de 1974 i, des de llavors, actua regularment en nombrosos festivals d’aquest gènere musical arreu del món.

Des del 1987, Barbara Hendricks col·labora també activament amb l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, l’ACNUR, com a ambaixadora de bona voluntat visitant camps de refugiats per tot el món.

A partir de 1998 va crear la Fundació Barbara Hendricks per la Pau i la Reconciliació. Aquesta fundació té com a objectiu la prevenció de conflictes al món i la cerca d’una reconciliació als llocs on el conflicte ja ha esclatat.

D’altra banda, Magnus Lindgren és un dels joves musics de jazz suecs més dinàmics i amb un so únic i distintiu. El llançament del seu tercer àlbum per al segell Caprice ha situat el quartet en el centre de totes les mirades. La perfecta interpretació i coneixement mutu que mostren els membres del quartet, així com l’alegria entremaliada que els caracteritza, es veuen clarament reflectits al seu darrer treball, The Game. Amb influències del bebop i el funk que es barregen amb composicions pròpies del grup. A sobre, hi presenten una molt original versió del Caravan de Duke Ellington.

A partir del seu treball de debut el 1999, Way Out, Magnus Lindgren i el seu quartet van iniciar una gira per Europa que els va aportar diversos premis.

El seu segon àlbum, Paradise Open, composat per a una big band i el quartet, va ser guardonat amb el Grammy suec i el premi més destacat del món del jazz suec el 2001, el Gyllene Skivan.

Al banquet dels premis Nobel de l’any 2003, Magnus Lindgren i el seu quartet van presentar tres composicions noves acompanyades per la Sinfonietta d’Estocolm, que van tenir una gran acceptació entre el distingit públic assistent. Després d’aquest èxit, el desafiament de compondre per orquestra simfònica va ser al mateix temps una temptació i una oportunitat per establir-se a part com a músic i compositor de categoria. El projecte va tenir un èxit aclaparador i, actualment, és considerat com un dels millors músics de jazz suecs. Entre d’altres, ha col·laborat amb Herbie Hancock, James Ingram, Bob Mintzer, Jim McNeely o Lisa Ekdhal.