Maria Bayo, una de les cantants més respectades de l’escena internacional, ha ofert des dels seus inicis la capacitat vocal i la psicologia dels personatges que encarna amb la més gran de les rigors interpretatives: una àmplia galeria de rols operístics que discorren des del Barroc (Cavalli, Graun, Hasse, Häendel, etc.) fins el segle XX (Debussy, Granados, Falla, Poulenc, Stranvinski, etc.), amb una especial predilecció per Mozart (va ser la primera cantant espanyola convidada pel Festival de Salzburg durant quatre temporades successives tot representant la trilogia Mozart-Da Ponte), Rossini, la escola francesa (Gounod, Bizet, Offenbach i Massenet), però, sobretot,
preocupada per la recuperació i la gravació de pàgines inèdites d’òperes i sarsueles oblidades, com així ho mostra la seva discografia.

Després de nombrosos premis internacionals, entre ells el primer premi amb deu mencions especials més al gran Concurs Internacional Belvedère a Viena, Maria Bayo va debutar a Pisa, Saint Galllen i Lucerna amb Les Pêcheurs de Perles, Lucia de Lammemoor i La Sonàmbula, assolint a continuació un clamorós èxit a Madrid i París com a Susanna a Le nozze din Figaro. La crítica va destacar aviat el seu radiant carisma, l’empenta i la lluminositat del seu timbre, la seva clara dicció així com la seva riquesa de matisos per recrear els personatges.

Des de llavors, ha cantat amb els més grans directors: Sinopoli, Chailly, Gavazzeni, Pappano, Zedda, Colin Davis, Maazel, Scimone, Bychkov, Plasson, Armin Jordan, Rizzi, René Jacobs, Alessandrini, Rousset, Hogwood, Bolton, De Marchi, Herreweghe, Ros Marbà, López Cobos, Frühbeck, Víctor Pablo, etc., i als escenaris més importants: la Scala de Milà, el Staatsoper de Berlín, a Munic, Hamburg i Dresde, a Viena, a La Monnaie, al Covent Garden, al Colón de Buenos Aires, al Metropolitan de Nova York, al Festival de Salzburg, a l’Aixen- Provence, Beaune, a Pesaro; a l’Òpera de la Bastille, al Palais Garnier, al Châtelet, a Roma, a Bolonya, al Teatre Reial i a La Zarzuela de Madrid, al Liceu i al Palau de la Música de Barcelona, a Bilbao, a Sevilla, a San Francisco, a Los Angeles, a Houston, a Lió, a Ginebra, a Marsella, a Montpellier, a Montecarlo, a Tel-Aviv, a Lisboa i a un llarg reguitzell d’òperes i ciutats.

Cal destacar com, des dels inicis de la seva carrera internacional, s’ha fixat en un gènere tan afí a la seva sensibilitat com és el íntim món del lied i en la cançó de càmera espanyola, de la que és avui en dia una de les més destacades ambaixadores arreu del món, sent convidada a les més prestigioses sales de concert: el Lincoln Center de Nova York, el Concertgebow d’Àmsterdam, el Wigmore Hall i el Barbican Centre de Londres, el Musikverein, de Viena, el Théâtre des Champs Ellysées i la Salle Gaveau, el Bunkamura de Tokio, el Palau de Barcelona, a Madrid, Granada, Bilbao, San Sebastià, La Corunya, Brussel·les, Berlín, Hamburg, Colònia, Dresde, etc.

Maria Bravo va ser guardonada al 2002 amb el premi Príncep de Viana, el més prestigiós guardó de la cultura atorgat per la Comunitat Foral de Navarra, de mans de Sa Majestat el Príncep Felip de Borbó.

Els seus múltiples compromisos la conviden a cantar per Europa, Amèrica o Àsia, a fer-ho en òperes, recitals o concerts amb orquestres i ensembles amb una agenda que està enfeinada fins el 2012.