Joaquín Cortés va néixer a Còrdova l’any 1969. Molt aviat es va traslladar a viure a Madrid on, als dotze anys, va començar els seus estudis de dansa. Va ingressar al Ballet Nacional d’Espanya amb catorze anys i als disset va assolir la categoria de solista.

Després de deixar el Ballet Nacional, va participar en diverses gales amb figures de l’alçada de Maya Plisetskaya, Silvie Guillem o Peter Schauffuss, a més va col·laborar amb diverses companyies i espectacles.

El 1992 va crear la seva pròpia companyia, Joaquín Cortés Ballet, i amb aquesta debuta l’abril del 1993 al teatre Albéniz de Madrid. Ho fa amb l’obra Cibayí. A la seva presentació a Madrid va mantenir el teatre ple durant quinze dies. Va repetir el seu èxit a la seva estrena al Festival de Guitarra de Còrdova, per tornar a presentar-se al teatre de la Zarzuela en ocasió del Festival de la Tardor de la Comunitat de Madrid i passejar-se triomfant per França, Itàlia, japó, Rússia –a dos santuaris de la dansa com el Teatre Bolshoi de Moscou o el Teatre Kirov de Sant Petersburg- o els Estat Units, inaugurant així el que després serien els circuits habituals de la seva companyia.

Va debutar al cinema de la mà de Pedro Almodóvar l’any 1995 interpretant un paper a La flor de mi secreto, i va repetir experiència a la pel·lícula de Carlos Saura Flamenco.

També el 1995, el seu segon espectacle Pasión Gitana, es va estrenar al Albéniz de Madrid, i va ser vist per més d’un milió de persones. Durant els seus quatre anys de gira va recórrer més de trenta països, on destaquen actuacions com les del prestigiós Festival d’Spoleto, el Fòrum de Milà, el Radio City Music Hall de Nova York, el Universal Amphiteatre de Los Angeles, el Royal Albert Hall de Londres –on va ser l’únic espanyol en omplir durant dotze dies consecutius- el Festival de Sidney, la platja d’Ipanema a Rio de Janeiro, el Palau Sant Jordi de Barcelona, el Poliedre de Caracas, el Tokio Fòrum o la Plaça de Toros de Las Ventas de Madrid. A Miami va ser nombrat Espanyol Universal.

El 1997 va enregistrar un CD, Gypsy Passion Band, amb els temes d’aquest espectacle.

El gener de 1999 es va traslladar a Nova York on va entrar en contacte amb altres tendències del món de la dansa i la música. Allà va iniciar la seva col·laboració amb la reconeguda coreògrafa Debbie Allen, amb qui va participar en la 71a cerimònia anual dels Oscar del cinema.

A l’abril va crear a Espanya la Fundació Gitana Joaquín Cortés per la difusió, la divulgació, la promoció i el desenvolupament de la cultura i l’art gitano. L’octubre d’aquell mateix any va estrenar al Tívoli de Barcelona Soul, la seva tercera obra, que també va representar a Londres, Pequí, Milà, Tokio, Hannover (a l’Exposició Universal) o Beirut (Beittedine Festival).

El gener de l’any 2000 va iniciar el rodatge de la pel·lícula Gitano com a actor protagonista, i un any més tard va obrir el festival Viña del Mar de Xile així com també va representar el seu espectacle Live al Tívoli de Barcelona amb un èxit apoteòsic.

La gira del 2002 va començar al mític Royal Albert Hall de Londres i el 2003 Live va trepitjar els escenaris de Grècia, Xina, Austràlia, França, Alemanya i, ja a Espanya, fa una petita gira per Lorca (Murcia), Bilbao, Benidorm, Marbella, Madrid i Xàtiva.

A més de les continues gires, Joaquín Cortés participa en espectacles benèfics, com la Charity Hope Gala, i en la cerimònia Fashion Rocks for the Prince’s Trust.

El maig de 2003 va convocar audicions a nivell nacional d’on van sortir els ballarins que van formar el seu nou projecte: Gitana Cortés Company.

El quinze de març del 2004 va estrenar al Teatre Diners della Luna de Milà De amor y odio, un espectacle de concepció contemporània que parla de la guerra, la fam i la violència, però també de l’amor. Des del put de vista artístic, respon al model consolidat per Live: la fusió de la música i de la dansa amb una base flamenca.

El tres de maig del 2005 va estrenar Mi soledad a Mèxic, un escenari minimalista i una llum intimista que donaven lloc a un espectacle on, a través de la seva pròpia experiència personal, s’endinsa en el més profund de l’ésser humà per endegar un viatge per les seves emocions. Un sol de dansa arropat per divuit musics.

El 2006 va dur Mi soledad a Europa, concretament a París. L’estrena a Espanya no va tenir lloc fins el març d’aquell mateix any al Palau de Vistalegre de Madrid. I ara, el 2007, el IX Festival del Mil·lenni du aquest espectacle de fusió on es mostren tot tipus d’influències personals.