Antonio Pecci Filho, Toquinho, va néixer a Sao Paulo el 1946. La seva carrera professional arrenca dins del sí d’una talentosa generació d’artistes brasilers apareguda durant els anys 60 amb noms com Elisa Regina, Zimbo Trio, Marcos Valle o Chico Buarque. Amb aquest últim va composar la seva primera cançó, Lua Cheia (1967).

El 1966 va enregistrar el seu primer LP, O Violão do Toquinho, I el 1968 va composar amb Paulo Vanzolini la seva cançó Boca da noite, que, amb el temps, serà un dels seus temes emblemàtics.

El maig de 1969 va viatjar a Itàlia i quan va tornar a Brasil va enregistrar el seu segon llarga durada, Toquinho, que incloïa el seu primer gran èxit, Que maravilha, escrit juntament amb Jorge Benjor.

El 1970 acompanya a Vinicius de Moraes en una temporada d’actuacions al club La Fusa de Buenos Aires, juntament amb Maria Creuza. Aquest serà l’inici d’una relació professional que durà 11 anys i que va dur a Toquinho i Vinicius arreu del món. Junts van crear més de cent cançons, van enregistrar més de vint LPs i van realitzar més de mil actuacions. Van crear els Circuits Universitaris (concerts a universitats de tot Brasil), bandes sonores per telenovel·les, així com la seva popular actuació a Canecão (Rio de Janeiro) el 1977, amb Antonio Carlos Jobim y Miúcha. Entre les seves gravacions més conegudes es troba la sèrie de directes En la Fusa. Amb cantants com Maria Creuza o Maria Bethania.

El 1974 va decidir treure en solitari Boca da Noite. El 1977 i el 1978 va treure els discs Toquinho tocando (instrumental) i Toquinho cantando, i el 1980 va formar un trio juntament amb Francis Hime i Maria Creuza, realitzant una gira per 90 ciutats de Brasil. A finals d’any va treure el que va ser el seu darrer disc amb Vinicius, Um Pouco de Ilusão.

El 1981 va participar en el Festival de Mont-real i va tocar al llegendari Olympia de París. També va treure el seu disc Doce Vida.

L’any 1982 va composar el seu disc en italià Acquarello amb Maurizio Fabrizio, que va convertir-se en disc d’or a Itàlia. El 1983 va gravar a Brasil Aquarela i va finalitzar l’any amb un nou disc per a nens, Casa de Brinquedos (porta ja 36 discs).

El 1984 va treure Sonho Dourado i, a l’any següent, A Luz do Solo, un disc tant sols de guitarra. El 1986 i 87 es va presentar a Japó amb el saxofonista Sadao Watanabe i va treure en col·laboració amb ell el disc Made in Coraçao (1988).

Més tard va treure discs com ara À Sombra de um Jatobá (1989) o O Viajante do Sonho (1990). Aprofitant la celebració dels seus trenta anys de carrera, el 1994 edita un CD, un llibre i realitza una gira sota el títol Toquinho 30 Anos de Música. Només tres anys més tard enregistra un CD educatiu amb el nom de Livro de Canções Interativo, i dirigeix el projecte Herdeiros do Futuro en col·laboració amb Elifas Andreato, basat en els Drets Universals del Nen.

També va enregistrar un nou disc, Brasiliando.

El 1998 va participar, juntament amb artistes com Baden Powell, Carlinhos Lyra, Miele o Miucha, en el concert d’homenatge Viviendo Vinicius.

La seva productiva carrera el porta el 1999 a treure dos discs enregistrats en col·laboració: d’una banda Instrumental, amb el seu primer mestre de guitarra, Paulinho Nogueira, i d’altra banda Sinal Alberto, amb Paulinho da Viola. Només un any més tard va treure Só tenho tempo pra ser feliz, amb 10 cançons inèdites.

Als darrers anys Toquinho no ha deixat de publicar treballs discogràfics, ja siguin composicions pròpies o, com en el seu darrer treball, tributs a altres.

Tributo a bossanova (2005) és un repàs a 30 de les grans cançons d’aquesta música, un tribut al deliciós so de Brasil des de l’escenari del IX Festival del Mil·lenni.