Nascuda a Johannesburg el 1932, Miriam Makeba va guanyar renom com a vocal per als Manhattan Brothers i, més tard, va formar part del grup femení The Skylarks. El seu paper a un documental l’any 1959 li va representar una invitació per visitar Europa i Nord-Amèrica, on ràpidament va obtenir un reconeixement internacional que la va dur a convertir-se el 1965 en la primera cantant africana en rebre un Grammy pel seu àlbum An Evening with Harry Belafonte and Miriam Makeba.

Durant una absència el 1960, el govern sud-africà va prohibir de manera oficial la seva tornada al país. D’aquesta manera la van forçar a restar els següents 30 anys a l’exili com una “ciutadana del món”. Miriam Makeba es va convertir llavors en quelcom més que una cantant, va esdevenir un símbol de la pau i la llibertat, a més d’una activista social i una veu per als milions de persones que lluitaven contra les injustícies del racisme. D’una manera desafiant, el 1963 es va dirigir al Comitè per la Descolonització de les Nacions Unides i al Comitè especial de la ONU, referint-se a l’apartheid. El 1975 i el 1976 va parlar també amb l’Assemblea General de l’ONU.

Miriam Makeba es va guanyar el reconeixement de molts caps d’estat davant dels quals va actuar, enlluernant esdeveniments com el naixement de l’Organització per a la Unitat Africana l’any 1963 i esdeveniments en pro de la independència en diversos països arreu de l’Àfrica, on era acollida com una profeta.

La seva lluita per la democràcia junt a la seva contribució per les causes humanitàries li han deparat multitud de reconeixements, com ara el premi per la pau Dag Hammerrskjold el 1988, l’odre del mèrit Hammerskjold del Gran Al Fatah de Llívia, el guardó per la pau Corita Kent de la ciutat de Los Ángeles el 1989 o l’Albert Luthuli-Martin Luther King Award de Johanesburg el 1992, entre d’altres.

El 5 d’abril de 1995 se li va atorgar el més alt guardó que concedeix el govern de Tunis en reconeixement per les seves fites culturals i pel seu compromís amb la “causa africana”. El 1999 va rebre el guardó President Nelson Mandela per la seva contribució a la democràcia mitjançant la música.

Aquell mateix any Miriam Makeba també fou nomenada ambaixadora de l’Organització d’Aliment i Agrilcultura de les Nacions Unides (FAO). Dos anys més tard va ser nomenada ambaixadora de Bona Voluntat de Sud-Àfrica pel president Thabo Mbeki en honor a la seva presidència internacional i continental d’aquell any. El 2002 va rebre de les mans del llavors president francès Jacques Chirac la Legion D’honneur, i el 2005 li fou concedida la més rellevant distinció del govern de Cuba: La Distinció Por La Cultura Nacional Cubana. Cal esmentar, a més, que posseeix fins a 12 doctorats honoraris en música, filosofia i art a diverses universitats del món.

Pel que fa la seva contribució a la música del món, en una carrera que avarca fins a cinc dècades, també l’ha fet guanyar importants reconeixements entre els quals destaquen el títol de Commandeur Des Arts Et Lettres De La République Française, un doctorat honorari d’arts per la Universitat Spellman d’Atlanta, o el Premi Internacional de la Música de la UNESCO. El 2002 Miriam Makeba va ser la primera dona i el primer africà a rebre el Polar Music Prócer, concedit pel rei Carl Gustav XVI de Suècia.

L’any 2001, Miriam Makeba va crear la fundació Zenzile Miriam Makeba, a través de la qual l’herència de Makeba continuarà servint d’inspiració a les pròximes generacions. Els projectes actuals de la fundació inclouen el Centre de rehabilitació Miriam Makeba per a nenes i el Programa d’Ajuda a les Víctimes Antipersones.

Miriam Makeba sonarà al IX Festival del Mil·lenni com mai en el que és la darrera gira mundial d’una artista i una dona admirable alhora que incombustible.