Juliette Gréco és un dels noms més significatius de la història de la cançó i l’espectacle a França. Va ser anomenada per la premsa del seu país com la “musa dels existencialistes”.

Va començar la seva carrera al teatre i a la ràdio. Més tard, el 1949, van començar les seves actuacions com a cantant al cabaret de París Le boeuf sur le toit, i aconsegueix tenir èxit en molt poc temps, fent que l’any següent rebi el premi de la SACEM pel seu disc Ja hais les dimanches, odio els diumenges. Va enregistrar el seu primer disc el 1951, i el 1952 va fer una gira per Brasil i els Estas Units amb la revista April in Paris. Aquell mateix any va obtenir el Grand Prix du disque. Posteriorment va fer una gira francesa cantant un desena de títols escrits per Serge Gainsbourg. El 1965 el seu paper en la sèrie televisiva Belphégor la va fer encara més popular. La seva vida girava entorn de l’escenari. Va cantar desenes de recitals al llarg dels anys setanta.

Les seves dificultats per trobar cançons adequades al seu estil la va dur a descobrir diversos compositors que, posteriorment, arribarien a ser famosos.

Noms com ara Jacques Brel, Léo Ferré o el propi Serge Gainsbourg.

El 1982 va escriure la seva autobiografia, va treure un nou àlbum i va remuntar la seva carrera als escenaris francesos. Després d’aquesta etapa va tornar a viure una de nova que la va allunyar dels multitudinaris escenaris.

El 1984 va ser condecorada com a Chevalier de la Légion d'honneur (Cavaller de la Legió d’Honor).

El 1990 va arribar amb un doble àlbum recopilatori, Déshabillez-moi, i va tornar als escenaris tot realitzant recitals durant tota la dècada. Amb l’entrada del nou segle, apareixen nous treballs com Juliette Greco-The Legend of Chanson, i participa en L'Éternel féminin (21 cds) en 2003.

El 2006 decideix reaparèixer i va treure El temps d’una cançó, que recupera dotze dels seus grans clàssics. Aquest any va reaparèixer en el Châtelet de París amb un espectacle de noranta minuts aclamat per la premsa, crítica i púbic.

Sens dubte, algunes de les cançons que han enlairat el nom de Juliette Gréco són Les Les feuilles mortes (Jacques Prévert/Joseph Kosma), La javanaise (Serge Gainsbourg), Je suis comme je suis (Jacques Prévert/Joseph Kosma), Si tu t'imagines (Raymond Queneau/Joseph Kosma) o Vieille (Jacques Brel).

Madame Gréco obre el IX Festival del Mil·lenni amb una actuació que condensarà les experiències i la música de l’últim mig segle parisí. Tot un honor i un plaisir el poder comptar amb aquesta veu i presència a l’escenari del nostre festival.